Poema: Lluny d’Ítaca
Plens de forats
els mitjons i les calces,
cap on vas?
no veus?
tot cau al teu voltant,
per això partiré
encara que Ítaca
trobaré a faltar.
El Mediterrani té molta terra
per explorar davant teu,
altra gent i altres costums,
enfrontar el futur amb determinació,
tot el temps que esperes
serà temps perdut.
No tinc ni cambra,
ni fill, ni demà,
si me’n vaig
per a no tornar
serà el mateix vent
que me’n volta
qui será company
de glories i penúries
de l’endemà.
Vanessa Díez Tarí





